Proximament mes articles

En pocs dies, tornaré de nou a escriure mes articles d'opinió com abans, però amb un nou disseny del blog.

Nou govern, nous canvis?

Bon nadal a tots. Com ja sabeu, des del dia 20 de novembre, el nostre país, ha decidit un vot de canvi, el que fa que Mariano Rajoy, hagi estat investit president ja fa una setmana gairebé.

Durant aquesta setmana, una de les noticies, ha sigut la decisió de fer un batxillerat de tres anys,

cosa que a molta gent no ha fet gràcia. Al sector educatiu, son moltes les veus que apunten a que un batxillerat de tres anys, es tornar enrere, cosa que amb el batxillerat de dos anys la cosa anava molt millor.

Però també hi ha qui diu que el problema, no està al batxillerat, sinó a les educacions anteriors

com la ESO i la Primària, que es allà on es pot veure si un alumne pot aspirar a un batxillerat o no.

Personalment, trobo que el fet de tenir un batxillerat de tres anys, es una maniobra de distracció per a poder retallar d'altres llocs sense que la gent es doni comte, es a dir, fer que la gent es dediqui a parlar del batxillerat de tres anys i no de les possibles retallades a la Sanitat, (que ja en porta moltes), o com bé també es comenta, fer una retallada a les PIMES.

Des d'aquí demano a tothom que es reflexioni sobre el fet de poder esbrinar si amb aquest nou govern, el nostre estat del benestar seguirá endavant. Ja que veient com està el panorama, penso que els joves comencem a tenir-ho complicat, ja que a mes a mes de la crisi, trobo que el que es vol potenciar es una societat de gent sense cultura allargant el batxillerat, soc partidari a que primer de tot abans d'allargar el batxillerat, es faci una revisió per veure com està la cosa a la primària i l'Eso i després si fa falta ja es tocará el batxillerat.

No fa falta que es digui que es molt important tenir una bona educació bàsica alhora d'accedir a cursos superiors, i que l'estat i algunes de les autonomies de la nostra península, hauríen de començar a veure que el futur mes proper de les noves generacions perilla si no se li posa fre al carro de Rajoy, que ara mateix l'ambició per governar fa que comenci a destapar-se un govern de retallades i de privatització.

Manel Ferrer, finalista als Premis blocs Catalunya

Aquest cap de setmana, en concret Diumenge, es presenta a la Seu d'Urgell, la gala dels premis Blog Catalunya. Cal destacar, que amb aquesta celebració, també es fa un petit reconeixement als emprenedors. Per poder celebrar aquest acte, els blocs es separen en diferents categories, en una d'elles, trobem un jove periodista Gironí, Manel Ferrer, que es finalista a l'entrega de premis Blog Catalunya. Cal destacar, que Manel Ferrer, al seu blog, ens ofereix tot tipus d'informació, en diferents formats. Des de vídeos on ens explica en tot moment el que fa, per exemple també ens pot ensenyar a fer Gelats, o fins i tot, podem comprar samarretes fetes per ell. Cal destacar que aquest jove que ara per ara es finalista a l'entrega de premis, te només 18 anys, i podem saber també a quins mitjans de comunicació treballa, gràcies a una agenda que hi ha al seu blog.

D'es d'aquí desitjar-li molta sort i a veure si finalment, diumenge podem tenir de guanyador un Jove Periodista.

Li ha arribat l'hora al Català?

Bona nit, es impactant escoltar les noticies que parlen de Catalunya, sembla a ser, que després del que està fent Esperanza Aguirre, Catalunya es el segon punt del dia, i dic això, perquè ja portem dies parlant de la famosa i coneguda Immersió Lingüística un tema que acabarà arribant als nens de p-3 sinó ha arribat ja, clar.

Fa dies, que porto pensant en si realment, molesta que a Catalunya, terra nostra, on vivim tots, on tenim una televisió pròpia, fa falta que vingui un tribunal o dos partits polítics i diguin el que s'ha de canviar. Pel que sembla,

ara PP i C's, sembla a ser que ara van de la mà, per dir que no a la Immersió, jo no sé si s'han donat compte de que cada cop Catalunya es la rialla de les comunitats autònomes i diré perquè.

Al Congrés dels Diputats, quan la famosa reforma constitucional, vam veure la imatge dels diputats de diferents partits, entre ells ERC, que sortien de la cambra baixa, doncs bé, després d'aquell fet, per protestar, molta gent es preguntava que perquè van sortir, si el senyor Duran i Lleida es va quedar assegut al seu escó de diputat llegint un llibre, verdaderament, penso que acabarem

sent la rialla nacional, ja que abans per la reforma i ara per la immersió, cada cop es parla més del que fan els partits catalans, jo sincerament penso en que si toquen el tema de la immersió deu ser per avorriment, ja que fins ara, mai abans, s'havia qüestionat el tema, penso que si sempre

s'ha tingut a Catalunya com el gra en el cul, (i que ningú s'enfadi), d'Espanya, ara encara ho podem ser més, ja que sembla a ser, que la imatge es que no volem parlar castellà, i no es així, jo per exemple, durant la meva etapa escolar,

estudiava Català, Castellà i Anglès, i mai m'he parat a pensar en si era dolent o no!, simplement es cultura, una paraula que a molta gent, no li deu sonar, ja que es volen carregar una llengua, després de que estiguéssim molts anys sense poder parlar el Català, per prohibició de qui va ser caudillo Por la gloria de diós, llavors que em vinguin ara a dir-me que no s'ha de fer en Català, perquè unes persones ho han denunciat, trobo que ja es hora de dir prou a les tonteries que proposen diferents partits polítics sobre el que s'ha de fer, si després de 25 anys aproximadament, hem de canviar perquè sí trobo que no anem bé i es hora ja per fí de veure que es el que veritablement passa.

Adéu a l'ensenyament públic?

Es increïble llegir els diaris aquests dies. Tots sabem, que ja per sort de cara als pares, arriba el moment de deixar els nens a les escoles i altres centres educatius, però clar, també es moment en que algunes institucions judicials, s'avorreixen i es treuen lleis i reformes de qualsevol lloc.

Cal dir, que el panorama d'aquest mes de setembre no es que sigui

molt tranquil, a Madrid, Esperanza Aguirre, te a tots els professors i equips de centres educatius en contra cosa que pot complicar i molt, la "vuelta al cole" de molts estudiants, en canvi, a Catalunya, la cosa segueix igual, quan no son els pactes son les llegües, sembla a ser, que el tribunal superior de justícia de Catalunya (TSJC), no

té res millor a fer, que llegir-se tres denúncies i començar una "especulació" per dir-ho d'alguna

manera sobre la immersió lingüística, un fet que fins ara, mai

abans s'havia tocat, ja que mai abans s'havia plantejat la idea de que les pròximes generacions, estudiïn com antigament podien

fer els nostres pares o fins i tot els nostres avis, es a dir, en castellà. I això perquè?, aquesta es la gran pregunta que tots ens fem, sembla a ser que no pot ser, que les futures generacions segueixin fent el que hem nosaltres, estudiar en català, però tenir també durant la setmana classes de cast

ellà i anglès, sembla a ser que això no pot ser, que

hem de fer-ho en castellà. Clar, quan això va sortir a la llum, molta

gent, va començar a pensar teories que per molt descabellades que ens semblin, poden ser encertades, ja queja portem molts anys estudiant en català unfet que des de el sindicat estatal d'estudiants, s'avala, ja que a la vegada que fem classe de català, també la fem de castellà i tenim també llengües estrangeres, es a dir, podem arribar a estudiar tres o quatre llegües.

Doncs bé com deia, quan aquesta resolució veu la llum i tothom comença a parlar, les reaccions per part d'alguns polític eren

d'esperar cosa que podia fer-nos pensar que aquest curs la cosa

comencés a funcionar de diferent manera, però per sort no serà així, les reaccions mes esperades venien per part del PP i C's, que com no podia ser d'altra manera, ells estaven dacord en que la cosa canvies al castellà, però en canvi, les reaccions per part dels altres partits del Parlament de Catalunya, van ser molt encertades tots coincidien en que el model que hi ha ara al nostre territori amb la immersió lingüística, no ho pot fer canviar ningú, però clar de cara a la gent, ara mateix hi ha un còctel molt fort a sobre, i es que a la resolució del TSJC hem de sumar-li les mes que famoses retallades del govern Mas a l'educació

entre molts àmbits.

Es per això que hem pregunto, hem de dir adéu a l'ensenyament públic?, hem de canviar tot el sistema a partir d'unes retallades que fan vergonya?, no sé si veritablement estic vivint en un territori que sempre havia defensat d'una manera o d'una altra l'ensenyament o l'educació com vulgueu dir-ho, pensava que sempre s'havia dit que els joves eren el futur, però quin es el futur

dels joves?, sembla a ser que som el futur d'un còmic que s'anomena Catalunya, però atenció

dirigit per un govern que no sap que està fent, o que no sap que fer amb els estudiants, ja que

de moment no miren cap als interessos que haurien d'ajudar els joves, no vull ser populista ni res d'això, però cal destacar, que als joves sempre ens han venut com a gent gandul·la per culpa del Ni-Ni, i també com a delinqüents per culpa de quatre bojos, en fi, que sempre ens descriuen gràcies a les minories que es fan sentir, però, perquè no descriuen els estudiants que veritablement intenten fer les coses ben fetes?, la resposta es molt fàcil, perquè un cop arriben a les cambres es mes fàcil de parlar del que està malament que del que està bé.

Es per això que vull acabar dient, que si veritablement tots els que hem estudiat a la publica o tots els que hem estudiat en català, estem orgullosos hem de fer-nos sentir i demostrar que aquesta gent, en la majoria dels casos de dretes, s'equivoca i no tot passa per Espanya ni pel Castellà, que aquí podem fer les coses sense haver de mirar a les comunitats on governen els de la bandera blava amb la gavina blanca.

Mucho Talonario, Nefasta Deportividad

No sé que es lo que está pasando este 2011, no quiero saberlo, sólo me pregunto una cosa:

¿Es necesario?, si está es mi pregunta, me parece que las imágenes que pudimos ver durante el partido y sobre todo en la tangana dejan mucho que desear. Como aficionado al fútbol me ofende ver que un entrenador le meta el dedo en el ojo y luego tenga las santas narices de despreciarlo en respuesta a una pregunta de la prensa, me parece vergonzoso que los jugadores

de un equipo estén jugando el partido levantando el brazo, o dando manotazos, y no diré nombres, no quiero, sólo me parece vergonzosa la imagen que se le esta dando a los niños que lo mas seguro es que ayer estuviesen viendo el partido y que algunos seguro que juegan en algún equipo de fútbol de alguna región de nuestro país, ¿Que imagen se llevan de los jugadores de su equipo?, yo la verdad que cada vez que veo esas imágenes,

me cabreo, creo que las dos aficiones merecen un respeto, ahora bien, la hipocresía llega hasta cierto limite, y ha llegado el momento de que seamos realistas, no me creo que sea justa la jugada

que da inicio a la tangana, ahora bien, que me digan como dijo un personaje en la sala de prensa:

"A mi me educaron para jugar al fútbol como un hombre", a mi me parece que como hombre es asqueroso tener que ver como durante gran parte del partido, solo se para el juego a base de faltas, señores me parece que llega la hora de recapacitar y de que por un momento pensemos en que la cosa no puede continuar de esta

manera. Señores, analizar el partido sí que se puede, claramente el Real Madrid en JUEGO fue superior, ahora bien, que me digan a mí, que esto es admisible que me lo digan, por favor, que me lo digan, pero ahora bien, que la prensa nacional, la prensa internacional, la prensa deportiva... etc, me parece lamentable.

Otra cosa que se puede analizar, en el Palco del Camp - Nou, estaba el seleccionador nacional, Vicente del Bosque, no sé yo que es lo que pensaría este hombre al ver lo sucedido, pero me parece que ya es hora de meter mano al señor Mourinho y dejar claro que la liga Española, no es cualquier cosa, también me parece que hay que remarcar, o al menos se debe decir, que en el Real Madrid, por encima de este hombre, está el presidente, no sé yo, si Florentino, alias Don Talonario, debe marcarle terreno a su entrenador después de lo sucedido, o hará como siempre y dejará que el ambiente se siga calentando, verdaderamente, ayer las declaraciones de los jugadores de ambos equipos eran contundentes, pero me parece que las mas contundentes fueron las del mismo Guardiola, quién aviso que "Algún día nos haremos daño" ahora bien me parece que los aficionados blancos también deberían ver que la cosa no va bien entre los componentes de la selección Espanyola.

Acabo ya: si verdaderamente nos gusta el fútbol, nos gusta nuestro equipo, deberíamos comenzar ya a pedirle a nuestros clubes que marquen su territorio sobre las tanganas y las acciones violentas en los campos de fútbol, creo que los aficionados también debemos ser realistas y dejar claro que jugar como jugó ayer el Madrid y acabar como se acabó es vergonzoso y que se vende una imagen falsa de como son los dos equipos que verdaderamente tienen un palmares y un juego estupendo que a todos nos pueden hacer disfrutar, pero con entrenadores como ese del que no recuerdo su nombre, creo que hoy en día poco podemos decir de juego limpio.

Comienza:Carrusel Deportivo!

Que ningú s'espanti, com ja sabem tots, a partir de la segona quinzena d'agost, arriba com es habitual les jornades de futbol, el que significa que molts quan marxem fora, arriba l'hora d'encendre la ràdio del cotxe i escoltar l'emissora de ràdio on ens informin del partit del nostre equip, es per això que jo avui vull fer un petit homenatge a un programa de ràdio que porta ja uns quants anyets. Carrusel Deportivo ( Cadena SER).

Des de l'any 1954 aquest programa porta entrant a les cases dels oients, cada dissabtes i diumenges

des de les quatre de la tarda, doncs bé, tot sabem el que ha passat amb la plantilla d'aquest pro-

grama, alguns, per no dir la gran majoria, van marxar a la COPE, per fer la competència, doncs bé, encara així, han seguit sent líders d'audiència

a nivell nacional, ara, arriba la temporada esportiva, i el programa ha canviat en tots els sentits, podem dir que ara es un programa amb nou equip i per tant un programa mes jove.

Es per això que amb aquest article vull retre homenatge a aquest programa de ràdio que tants anys ens porta animant quan hi ha futbol, i ho dic, perquè no es fàcil fer ràdio, parlo en primera persona, però a la vegada es tot un repte tenir un programa tants anys.

Enhorabona als integrants del nou Carrusel Deportivo de la SER i molta sort!!